Preguntes freqüents
Aquesta Beatificació
La Congregació per les Causes dels Sants ha aprovat la data del proper 10 de novembre de 2018 per celebrar la Beatificació de 16 màrtirs de Barcelona. El Papa Francesc aprovà el Decret de Beatificació el passat 18 de desembre de 2017. Al febrer d’aquest any, la Secretaria d’Estat ha comunicat oficialment la data de la celebració que presidirà el Prefecte de la Causa dels Sants, com a representant del Sant Pare, a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
Les Congregacions de les quals formen part els nostres beats, amb el suport i col·laboració de la Diòcesi de Barcelona:
- Congregació de Sant Pere ad Víncula
- Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor
- Congregació de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors
Per conèixer les congregacions, es poden consultar els següents enllaços:
Perquè és un gran temple de la nostra diòcesi.
Consagrada en els nostres dies (any 2010) per Benet XVI, ens relaciona visiblement amb l’Església universal.
Així com la Basílica és una manifestació artística de l’alta expressió catequètica envers el poble, la Beatificació d’unes persones fins ara anònimes manifesta la bellesa de l’entrega a Déu, testimoni i catequesi per al poble.
Els Superiors Generals d’aquestes congregacions expressen la seva satisfacció per poder celebrar aquesta Beatificació a la Sagrada Família. Agraeixen molt el sentit de comunió i l’acollida del Cardenal Juan José Omella, Arquebisbe metropolità de Barcelona, del President Delegat del Patronat, Sr. Esteve Camps, i de tot el personal de la Basílica.
Perquè a la seva vida van prestar els seus serveis a la nostra diòcesi i perquè en ella van patir la persecució i van entregar la vida.
En la manera de procedir de l’Església, els processos de Beatificació i Canonització comencen a la diòcesi en la qual el Servent de Déu ha mort, és a dir, ha nascut a la vida eterna.
La Capella dedicada als màrtirs al Claustre de la Catedral de Barcelona fa referència a tots ells.
D’altra banda, l’Església de Barcelona poseeix una gran història martirial; des dels inicis del cristianisme, comptem amb testimonis que han entregat la seva vida per Crist i per l’Evangeli. Grans Sants que encara són testimonis vius entre nosaltres, per exemple:
- Santa Eulàlia, Patrona de Barcelona.
- Sant Cugat, Patró de Sant Cugat del Vallès.
- Santes Juliana i Semproniana, Patrones de Mataró.
Les grans festes es preparen amb temps. Depenent de la solemnitat que tinguin, les celebrem des del dia anterior.
Abans de l’Eucaristia de Beatificació es celebrarà una Solemne Vigília el 9 de novembre a les 19h, a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. És un temple preciós consagrat a la Mare de Déu, qui ha guiat els cors dels Servents de Déu, com a Estrella, per les aigües del Mar de la vida.
Com es fa un sant?
A l’Església catòlica, un beat (abreviat com B. o Bt/a) és un difunt amb unes virtuts que han estat prèviament certificades pel Papa i pot ser honrat amb culte.
La terminologia “beat” significa literalment “feliç” (del llatí “beatus”) o “benaurat” en sentit més ampli, al·ludint a la creença que aquesta persona està ja gaudint del paradís. La consideració de beat és un pas en el camí a la canonització, amb la qual el beat serà proclamat Servent de Déu.
Per la beatificació d’un màrtir és suficient la declaració oficial del seu martiri per part de l’Església, per això no es requereix ni el procés de virtuts heroiques ni tampoc el miracle que, en canvi, s’exigeix per la Beatificació d’una persona morta per causes naturals.
Si el procés es desenvolupa per la via del martiri, el dubte sobre el qual s’estableix el procés es si el fidel va patir martiri per causa de la seva fe. Per això “és necessari recollir proves irrefutables de la seva disponibilitat al martiri –com el vessament de sang- i de l’acceptació per part de la víctima; però també és necessari que aflori directa o indirectament (encara que sempre de manera moralment certa) l’odi a la fe per part del perseguidor”, com recorda el Missatge de Benet XVI al Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants.
El Bisbe de la diòcesi a la qual va pertànyer el màrtir.
La causa la pot promoure el nomenat “actor de la causa” i assumeix tota la responsabilitat. Es pot constituir com actors de la causa el Bisbe diocesà, persones jurídiques o físiques que pertanyin al poble de Déu, sempre i quan tingui capacitat per garantir la promoció de la causa en la seva fase diocesana i romana.
Primer, la fase probatòria, és a dir, l’esbrinament o prova que jurídicament es fa d’una cosa, en aquest cas de les circumstàncies que envoltaren tot el relatiu al martiri i al màrtir. Una vegada acabada la fase probatòria, s’envien totes les actes a la Congregació per les Causes dels Sants.
Un Sí l’amor
El Papa Benet XVI quan va convocar l’Any de la Fe, senyalà que “per la fe, els màrtirs entregaren la seva vida com a testimoni de la veritat de l’Evangeli, que els havia transformat i fet capaços d’arribar fins al més gran do d’amor amb el perdó dels seus perseguidors” (Benet XVI, Carta Apostòlica Porta Fidei, 13).
Per no deixar sota terra una llum que il·lumina el nostre caminar, una llum que va més enllà i supera el petit àmbit de les nostres realitats concretes.
A la tradició cristiana s’ha considerat que un “màrtir” era una persona que moria per la seva fe religiosa, i en molts casos era torturada fins la mort pels perseguidors de la fe.
En moltes ocasions assimilem “màrtir” als màrtirs cristians de l’època romana, que van ser assassinats per la seva vida de fe i per les seves conviccions religioses. No obstant, hi ha hagut més màrtirs cristians al segle XX que al conjunt dels dinou segles anteriors. S’ha de senyalar que en el nostre segle XXI continuen les persecucions religioses, la majoria amb els cristians com a víctimes.
Els 16 màrtirs van ser víctimes de la persecució religiosa sobrevinguda als anys trenta.
Perquè correspon a la persecució religiosa que va ocórrer durant aproximadament una dècada del segle XX, als anys 30. Es desenvolupà una situació en la que va haver persecució religiosa: es van incendiar convents, esglésies, es van cometre assassinats de persones a causa de la seva fe, etc.
Convé aclarir que la persecució religiosa no es pot circumscriure al temps de la Guerra Civil i encara menys confondre-la amb ella. Molts estudiosos del tema sostenen que quan als màrtirs del segle XX se’ls anomena “màrtirs de la Guerra Civil” s’estan confonent els termes.
La Guerra Civil és el context sociopolític en que es va produir la mort de la majoria dels màrtirs; però ells no són caiguts ni víctimes de la Guerra Civil, sinó màrtirs d’una persecució religiosa.
“Les guerres han provocat caiguts; les repressions, víctimes; i les persecucions religioses, màrtirs de la fe” (Vicens Cárcel Ortí).
Perquè van ser víctimes de la persecució religiosa i per considerar que la violència sistemàtica exercida contra les persones membres de l’Església catòlica, va ser en aquestes condicions.
Els van matar in odium fidei (per odi a la fe) pel fet que eren catòlics, ja fossin religiosos o laics, i no van voler apostatar de la seva fe per salvar la seva vida.
En un conflicte o una revolta moren moltes persones, però no totes moren “a causa de la seva creença religiosa” i d’aquí radica la diferència.
Testimonis d’avui
“El testimoni cristià és necessari. I quan aquest arriba al final, quan les circumstàncies històriques ens demanen un testimoni fort, trobem als màrtirs, als testimonis majors. I aquella Església queda regada per la sang dels màrtirs”
Papa Francesc, meditacions quotidianes, 30 de juny de 2014, l’Osservatore Romano, ed. Quotidiana, anno cliv, n.147, 01/04/2014.
Les Congregacions comuniquen la joia de comptar amb germans i germanes senyalats per la fidelitat, l’amor i l’entrega. Ells són testimoni de fe, de caritat i de perdó, són model i referència per a tots nosaltres. Nens, joves i grans trobem en ells intercessors i guies en el nostre camí. Els nous beats transmeten un missatge actual i d’amplitud eclesial.
L’any del Sínode dels Joves, els màrtirs presenten una experiència eclesial de fe, entrega i discerniment vocacional.
Els nens i joves necessiten “herois”, models destacats i atractius, especialment els que donen sentit a la vida.
Els màrtirs ofereixen una resposta a la pregària de súplica del Papa Francesc:
Et demanem perquè, amb audàcia, es facin càrrec de la pròpia vida, vegin les coses més maques i profundes i conservin sempre el cor lliure.
Acompanyats per guies generosos, ajuda’ls a respondre la crida que Tu dirigeixes a cadascun d’ells, per realitzar el propi projecte de vida i arribar a la felicitat.
Mantén oberts els seus cors als grans somnis i fes que estiguin atents al bé dels germans.
Com el Deixeble estimat, estiguin també ells al peu de la Creu per acollir a la teva Mare, rebent-la de Tu com un do.
Que siguin testimoni de la teva Resurrecció i sàpiguen reconèixer-te viu al seu costat anunciant amb alegria que tu ets el Senyor.
Amén.
Pregària del Papa Francesc pels joves en vista del Sínode dels Bisbes de 2018.
És coneguda l’Exhortació Apostòlica “Gaudete et Exsultate” (GE) del Sant Pare Francesc, sobre la crida a la santedat al món actual.
El Senyor “ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aigualida, liquada. En realitat, des de les primeres pàgines de la Bíblia, està present de diverses maneres la crida a la santedat. (GE 1)
Maria, Mare de l’Església, Reina dels Màrtirs, Patrona de les tres Congregacions, sigui llum orientadora de les nostres vides.
