El 27 de maig de 1850 el Pare José Tous i Soler, confiant en el beneplàcit de Déu, es llançà a una audaç història que ens llegaria un ric patrimoni cultural i espiritual, posant els fonaments a Ripoll. Fou en aquesta vila on el beat José Tous, home intrèpid i senzill al mateix temps, ferm i alegre –sota el mantell blau de la Mare del Diví Pastor- inicià la seva obra.
El 17 de març de 1850 el Bisbe de Vic aprovà l’Institut i les germanes començaren la vida comunitària regides per les primeres Constitucions que el P. José Tous redactà segons l’espiritualitat de Santa Clara. La M. Remedio Pals quedà com a cofundadora ja que les altres dues germanes que amb ella iniciaren la vida de comunitat, no perseveraren.
L’any 1858 les germanes deixaren Ripoll i s’instal·laren a Capellades, lloc que quedaria com a bressol de l’Institut. En l’expansió del mateix no faltaren contratemps ni dificultats, però el virtuós Pare continuà amb fidelitat, estimant i desvivint-se per l’obra que Déu li havia confiat.
En l’actualitat l’Institut compta amb cases a Catalunya, Múrcia, País Basc i Madrid Quant a Iberoamèrica: Nicaragua, Costa Rica; Guatemala, Colòmbia, Cuba i també a Roma.
Seguint les paraules del P. José Tous: “Aneu i porteu al vostre pas la Pau i el Bé”, actualment la nostra labor pastoral en el marc de l’educació, té com a objectiu portar el missatge evangèlic de l’ensenyament i donar als nostres alumnes la visió cristiana del món i la possibilitat d’establir un diàleg coherent entre fe i cultura. A més d’aquest apostolat estem integrades en la pastoral diocesana, catequesi, formació de catequistes, assistència a joves universitàries en residències, acolliment de grups en centres d’espiritualitat i voluntariat, formació de mestres rurals i apostolat a través de mitjans audiovisuals i de la premsa, segons les necessitats i possibilitats de les diferents diòcesis en les quals estem incardinades.
Així doncs, l’alè de l’Esperit que impulsà el Pedagog igualadí continua assistint l’Institut, donant glòria a Déu en cadascun dels seus membres i en l’apostolat al qual ens dediquem.
Web de la congregació
Biografia del beat Josep Tous
Nascut a Igualada el 31 de març de 1811 en el sí d’una família profundament cristiana és el novè de dotze germans.
Ben aviat sent la crida de Déu i no s’hi fa enrere: opta per seguir el Crist segons “la forma de vida” de Francesc d’Assis. Als 15 anys, canvia la vida acomodada de la seva llar i el prestigi social que han aconseguit els Tous per la vida pobra, penitent i humil del caputxí.
El 1827, amb la vestició de l’hàbit franciscà, comença el Noviciat com a frare menor caputxí. Des del noviciat es va distingir per la seva exquisida fidelitat a la vida del novici, amb una donació generosa a l’estudi i a l’oració. L’Evangeli, la Mare de Déu, Sant Francesc i l’amor cristià als altres van emmotllar el seu cor caputxí.
El 1828, Fra Josep d’Igualada és ja caputxí i comença a caminar vers el sacerdoci. Sis anys de vida amagada, d’oració, de silenci, viscuts en l’ambient franciscà, alegre i senzill, de la comunitat caputxina fins a rebre l’Ordenació Sacerdotal a Barcelona el 24 de maig de 1834, als 23 anys. Al cap d’un any era destinat al Convent de Santa Madrona.
Però, passats dos mesos escassos, el 25 de juliol de 1835, la violència de la revolució l’arrencava del convent. Amb d’altres germans i per consell dels seus superiors, accepta l’exili fora d’Espanya.
De poble en poble, a l’estil caputxí d’aquell temps, Fra Josep recorregué la costa mediterrània de França fins a Gareccio (Itàlia). Finalment el 1837 s’instal·là a Tolouse (França) exercint el servei ministerial al Monestir de les Benedictines. Allí pot dedicar temps a la contemplació i adoració de l’Eucaristia i a l’ajuda espiritual a les joves de l’internat.
Retorna a Catalunya el 1843, tot i que encara no s’acceptaven els convents. Roman amb els seus pares mentre desenvolupa el servei sacerdotal en diferents parròquies. L’Eucaristia, la devoció a Maria, Mare de Jesús, el Bon Pastor, l’Associació de donzelles de Santa Romana… van ser els mitjans que el P. Tous cultivà especialment per a vessar la Pau i el Bé a la joventut que el cercava per tal de rebre’n consell i orientació.
Els sentiments de compassió envers els infants i els joves que el Bon Pastor posà en el cor del P. Tous convergien amb els pietosos desitjos de les joves Isabel Jubal, Marta Suñol i Remei Palos: “Vessar en el tendre cor dels nens els sants pensaments i devots afectes que Déu els comunica en la santa oració”. Després de madurar en l’oració i consultar el projecte, el P. Tous accepta orientar-les.
Els anys que li resten de vida, els esmerça en l’atenció prudent i caritativa a les germanes així com a les comunitats que es van formant.
I deixà la terra pel Cel mentre celebrava Missa al convent de Barcelona. Era el 27 de febrer de 1871. (Extret de: Peiró Callizo, Trinidad; Fidel a Déu i fidel als homes).
