ELS MARTIRS

Pare Teodoro Illera

Germà Joaquín Gómez

Germà Màxim Franco

Germà Joaquín José Puente

Germà Bernardo Puente

Germà Estanislao de Kotska Tajadura

Germà Ángel de l’Església

Germà Ricardo Guerra

Germà Acacio Mª Calleja

Sr. Gregorio Díez

Sra. Camila Díez

Sr. Eliseo Moradillo

Germana Andrea Solans

Germana Mª Auxilio Noguera

Germana Patrocini Vilanova

Mare Carlota de la Visitació Duque

PARE TEODORO (CIRILO) ILLERA DEL OLMO

Nasqué el 29 de març de 1883 a Les Quintanillas de Burgos. Visqué amb un oncle sacerdot, al costat d’ell orientà els seus passos cap a la vida religiosa. Arribat a Barcelona, professà a la Congregació de Sant Pere ad Víncula al 1901. Després dels estudis de Magisteri, Filosofia i Teologia, fou ordenat sacerdot a Burgos al 1914. Exercí el sacerdoci i també les funcions d’educador i superior local. ALl 1931 fou escollit com a Conseller General. Se’n conserva, a la Secretaria General de la Congregació, abundant correspondència derivada dels seus càrrecs. Al 1936 era superior de la casa de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona). Fidel fins al final en el compliment de les seves obligacions, fou detingut amb la resta de religiosos i assassinat el 27 de juliol de 1936 al veí terme municipal de Pallejà.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ JOAQUÍN (JACINTO) GÓMEZ PEÑA

Nasqué el 26 de juliol de 1895 al Barri de Alfoz de Bricia, Campino (Burgos). Un oncle i un germà eren religiosos escolapis. Al 1910, ingressà a la Congregació de Sant Pere ad Víncula. Transcorregut el temps del Noviciat, professà al 1912. Després de complir el Servei Militar fou admès a la professió perpètua al gener de 1922. Expulsada la Comunitat de la casa de Barcelona, el 20 de juliol de 1936, s’acollí a la de Sant Feliu de Llobregat. Allí, el dia 26, fou arrestat amb els altres religiosos. Portats al calabós local, un grup de milicians de la veïna localitat de Molins de Rei, a les 12h de la nit, els tragué del calabós i els portà a la vora del riu Llobregat a Pallejà, on foren executats cap a les 3h de la matinada del dia 27 de juliol de 1936. Fou un religiós fidel i complidor que meresqué la confiança dels seus superiors.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ MÀXIM (JOSEP) FRANCO RUIZ

Nasqué el 24 de març de 1906 a Sotragero (Burgos). Fou batejat l’endemà i confirmat el 18 de setembre de 1910. Era el primogènit de 14 germans i germanes. Ingressà a la Congregació als 19 anys. Començà el noviciat el 22 de maig de 1926. Professà l’any següent i va emetre els vots perpetus el 24 de setembre de 1932. Exercí funcions d’educador amb els nens de l’Asil Durán de Barcelona. Traslladat a la casa de Sant Feliu, prosseguí la seva funció educativa amb entusiasme i alegria. Quan el 26 de juliol de 1936, els milicians assaltaren el Centre, patí la mateixa sort que els seus germans. Fou capturat i assassinat al terme de Pallejà. Tenia un alt sentit de la responsabilitat; era de tracte jovial i bon guia dels seus alumnes; fou virtuós religiós, piadós i professà un gran amor a la Mare de Déu.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ JOAQUÍN JOSÉ PUENTE GONZÁLEZ

Nasqué el 25 de desembre de 1915 a Sant Andrés de Montearados (Burgos). Fou batejat tres dies després i confirmat el 13 d’octubre de 1922. Cinc anys després que el seu germà Bernardo (Emilio), inicià el noviciat a Marsella el 23 de setembre de 1934. Un any després realitzà la seva professió religiosa. Tornà a Espanya, destinat a Sant Feliu. Alternà els seus estudis amb el servei als alumnes de l’Asil. El 19 de juliol de 1936 estava destinat a Barcelona. Quan la casa va ser assaltada, va trobar refugi a casa d’uns amics. El 26 de juliol, quan visitava als religiosos de Sant Feliu, fou capturat amb tota la comunitat. La seva trajectòria fou la dels seus germans. Assassinat al costat del riu Llobregat, la seva agonia es perllongà durant quatre hores. Al moment de recollir els cadàvers, un milicià el veié amb vida i submergí el seu cap al riu fins donar-li mort.
Era un religiós fervorós i observant, admirat per la seva aplicació i pietat, i que cuidava responsablement als menors acollits.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ BERNARDO (EMILIO) PUENTE GONZÁLEZ

Nasqué el 5 de març de 1911 a Sant Andrés de Montearados (Burgos). Fou batejat l’endemà i confirmat al setembre de 1916. Tenia una tieta religiosa escolàpia, tres oncles i tres cosins religiosos de Sant Pere ad Víncula. Va conviure dos anys amb un oncle sacerdot diocesà abans d’entrar a la Congregació. Professà a Marsella, el 19 de març de 1930. Al juliol de 1936, havia rebut les Ordres Menors i acabat el segon curs de Teologia. Després de l’assalt a la casa de Barcelona, visqué a casa d’uns amics. Va ser reconegut al carrer i capturat. Quan el van interrogar, va mostrar en tot moment fidelitat, fortalesa i fermesa en la seva fe. Fou executat a Montjuïc per ser religiós. El dia 27 de juliol ingressà cadàver a l’Hospital Clínic. Va ser identificat per un alumne i per altres coneguts.
Home reflexiu i piadós; unia esforç, estudi i cordialitat; va saber convertir la seva preocupació social en oració i servei.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ ESTANISLAO DE KOSTKA (ISMAEL) TAJADURA MARCOS

Va néixer a Las Quintanillas (Burgos) el 17 de juny de 1902. Fou batejat tres dies després i rebé la Confirmació dos anys després, al 1904. Ingressà a la Congregació de Sant Pere ad Víncula i professà al 1919. Li encomanaren el càrrec d’infermer a causa de la seva sensibilitat i dedicació. Quan els milicians assaltaren la casa de Barcelona, fou acollit a casa d’uns amics i familiars. Patí diferents registres, detencions i interrogatoris, per això s’apuntà com a voluntari en un grup de milicians, amb la idea de passar a la zona de no persecució religiosa. Però, no ho va aconseguir. Va ser identificat com a religiós de l’Asil Durán, a Alcanyís (Terol). El van jutjar i condemnar. El van executar a l’alba del 18 de setembre de 1936.
Era molt humil i posava gran aplicació, dedicació i cura en totes les seves ocupacions. Actuà amb fidelitat, fe, fortalesa i prudència en els diferents moments de la persecució religiosa.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ ÁNGEL DE L’ESGLÉSIA OCINA

Nasqué l’1 d’octubre de 1913 a Nidáguila (Burgos). Fou batejat el mateix dia del seu naixement. Ingressà a la Congregació al 1926. En acabar el noviciat a Marsella, va professar l’11 d’octubre de 1931. Va tornar a Barcelona per continuar els seus estudis i va residir en aquesta ciutat fins al 1936. Va ser en aquest any que va professar els vots perpetus, va acabar el segon curs de Teologia i va rebre les Ordres Menors. Els milicians el van expulsar de la Casa-Asil amb tota la Comunitat. Després d’alguns incidents, persecucions i detencions, fou acollit a la llar de Gregorio Díez Blanco, on va romandre fins al 15 de febrer de 1937, dia en què fou detingut amb altres 5 germans religiosos i laics. Tots van ser empresonats a la Txeca de Sant Elies (1). Els van conduïr a la Rabassada (2) i allà van ser executats i llançats a una fossa comuna.
Era intel·ligent i bondadós, noble i humil. En fi: el seu nom li era propi, la seva vida i la seva conducta foren perfectes, era un veritable àngel”.


1. Lloc de tortura a Barcelona durant la Guerra Civil.

2. Lloc d’extermini dels presoners.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ RICARDO (ALBINO) GUERRA VILLAIZÁN

Va néixer el 14 de setembre de 1913 a Arenilla de Riupisuerga (Burgos). Fou batejat el 17 del mateix mes. En acabar el noviciat a Marsella, va professar a la Congregació de Sant Pere ad Víncula al 1931. Va ser traslladat a Barcelona, on va continuar els seus estudis. Al 1936 va acabar el segon curs de Teologia i estava admès a la professió perpètua. Quan la casa de Barcelona va ser assaltada i els religiosos van ser expulsats, el Germà Ricardo va ser acollit en diferents cases. Els milicians el van detenir, amb la resta de perseguits, quan estava visitant als religiosos que es refugiaven a casa del Sr. Gregorio Díez. El destí de tots els capturats va ser el mateix: la Txeca de Sant Elies (1), l’afusellament a la Rabassada (2) i ésser llançats a una fossa comuna.
Va ser un religiós virtuós, prototip de bon educador, jovial i comprensiu.

1. Lloc de tortura a Barcelona durant la Guerra Civil.

2. Lloc d’extermini dels presoners.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

GERMÀ ACACIO Mª CALLEJA SANTAMARÍA

Va néixer a Yudejo (Burgos) el 7 de maig de 1915 i fou batejat als dos dies. Complert l’any de noviciat, va professar a Marsella el 1934. Va estudiar Humanitats i Filosofia a la Casa de Barcelona, on es trobava la nit en què els milicians l’assaltaren. Fou pres juntament amb un altre religiós i un grup d’alumnes. Visqué ocult a casa d’uns amics i coneguts. Patí registres i detencions. Finalment es va refugiar a casa del Sr. Gregorio. El Germà Acacio va ser un dels 6 capturats, empresonats i executats.
Fou amant de la seva vocació, obedient, atent a les necessitats dels alumnes. I va mostrar el seu esperit fratern en la vida comunitària.

Religiós de la Congregació de Sant Pere ad Víncula

SR. GREGORIO DÍEZ BLANCO

Va néixer a Nidáguila (Burgos) el 24 de desembre de 1899. Fou batejat el mateix dia del seu naixement i confirmat al 1903. Es va traslladar a Barcelona per motius laborals. Allà va treballar a la companyia de tramvies. Es va casar amb Paulina Díez Anidobro. Van ser pares de quatre fills. Paulina va morir el 24 de març de 1930. Per aquest motiu Camila, germana de Gregorio, exercí de mestressa de casa. Quan esclatà la Guerra Civil no dubtà en acollir a casa seva els religiosos que ho sol·licitaren. Acudí a la presó de Sant Feliu, posant en perill la seva vida, per demanar l’alliberament dels religiosos de Sant Pere ad Víncula que hi estaven detinguts. El 15 de febrer de 1937 va ser arrestat al seu domicili, junt amb tres religiosos, la Sra. Camila i el seu fill Eliseo. Tots ells van ser executats a la Rabassada (1) i llançats a una fossa comuna.
Va ser un fervent catòlic que practicà l’hospitalitat, la justícia i l’amor al proïsme. Responsable en el seu treball, pare afectuós, procurava l’educació humana i religiosa dels seus fills.


1. Lloc d’extermini dels presoners.

Laic

SRA. CAMILA DÍEZ BLANCO

Va néixer a Nidáguila el 14 de setembre de 1889 i fou batejada el mateix dia. Va rebre la Confirmació a Sédano, l’any 1892. La seva infància i joventut van transcorer a terres burgaleses. Quan, el 21 de març de 1930, el seu germà Gregori va quedar vidu, es va traslladar a Barcelona per fer-se càrrec de la seva família. Al 1936 va acollir a casa diversos religiosos de la Congregació de Sant Pere ad Víncula, tot i sent conscient del perill que suposava per la seva pròpia vida i la de la seva família. Va cuidar i protegir a tots els religiosos allotjats a casa seva durant set mesos. El 15 de febrer de 1937, cinc milicians i una miliciana van assaltar la seva casa, van destruir tots els objectes religiosos i la van detenir juntament amb el seu germà, els tres religiosos i el Sr. Eliseo. Tots van patir la mateixa sort: Txeca de Sant Elies (1), execució a la Rabassada (2) i fossa comuna.
Camila era bondadosa i senzilla amb tothom, hospitalària. Era una dona que afavoria la pràctica religiosa dels allotjats a casa seva.

1. Lloc de tortura a Barcelona durant la Guerra Civil.

2. Lloc d’extermini dels presoners.

Laica

SR. ELISEO MORADILLO GARCÍA

Va néixer el 10 de setembre de 1906 a Celada del Camino (Burgos) i fou batejat el 16 del mateix mes. El seu pare, peó de camins de la via fèrria, canviava sovint de domicili. Poc abans d’esclatar la guerra, es traslladà a Barcelona a la recerca de treball i s’ allotjà de moment a la casa de la Congregació. En esclatar la persecució religiosa uní la seva vida a la dels religiosos. Com a seglar de confiança, feia d’intermediari entre els religiosos. El 15 de febrer de 1937 fou arrestat a casa del seu pare, participà amb pietat i amb fe del destí final dels altres cinc capturats.
Era amable, noble i servicial. Va acceptar el risc que suposava viure amb els religiosos i ajudar-los en tot el possible.

Laic

GERMANA ANDREA (RAMONA) SOLANS BALLESTÉ

La Germana Andrea va néixer a Lleida el 3 d’abril de 1875. Va ser batejada a l’Església de Sant Llorenç màrtir. A l’edat d’un any rebé el Sagrament de la Confirmació.  Ingressà a l’Institut de Caputxines de la Mare del Diví Pastor a l’abril de 1893, a Sants, i  professà el 13 de desembre de 1899 a Igualada.

El testimoni de les Germanes és unànime: era entregada, alegre, creativa. Aquesta entrega  havia madurat en una forta vida interior i en un profund amor a María, Mare del Bon Pastor, que incansable s’esgota fins a donar la vida per les seves ovelles. Amor a María que transmetia amb il·lusió i convicció a les seves alumnes que recorden com, diverses vegades al dia, els en parlava, i la buscaven amb freqüència. Invocaven la força i protecció de María en començar i acabar les classes. A imitació de María, el seu  FIAT, és l’himne a l’obediència i l’himne de l’alegria. “El que Déu vulgui en mi.”

La Persecució Religiosa espanyola la sorprengué a la Comunitat de Premià de Mar. Els milicians la reconegueren com a religiosa i l’afusellaren el dia 31 de juliol. Fou identificada pel número que tenia d’ingrés a la Congregació. De María rebé la força per viure estimant i morir perdonant, amb les mateixes actituds de Crist.

Els trets franciscans de senzillesa, humilitat i l’alegria eren viscuts per cadascuna d’aquestes tres germanes de manera molt notòria. L’Eucaristia diària, que tant estimava el beat José Tous (fundador), els  infongué la força necessària per sofrir amb Crist.

Religiosa de la Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor

GERMANA Mª AUXILIO (JOSEFA) NOGUERA

Va néixer a Manresa (Barcelona), Bisbat de Vic. Fou batejada el 4 de juliol de 1870 i confirmada el 25 d’octubre del mateix any. Va ingressar al Noviciat de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor al 1896, a Sants (Barcelona), on va fer la seva Professió Perpètua al 1903.

En esclatar la revolució de 1936 estava destinada a la Comunitat de Premià de Mar (Barcelona). En un primer moment, es va allotjar amb la Germana Andrea Solans a la casa dels Srs. Estival, esperant l’oportunitat de viatjar a Manresa, on vivia la seva família. Un fill dels Srs. Estival, que les va acompanyar en el seu viatge a Barcelona, va ser testimoni de la seva detenció.

Recentment s’ha trobat el Sumari pertanyent a la mort d’ambdues germanes. Van morir entre l’Hospitalet i el Prat de Llobregat, concretament a La Torrasa, el 31 de juliol de 1936. Van ser portades ambdues aquest mateix dia al Dipòsit Judicial d’Hospitalet i enterrades a la Fossa Comuna d’aquesta població. Va poder ser identificada perquè es va trobar a la seva butxaca el mocador amb el número 170, exactament el nº de registre a la Congregació.

Com a autèntica seguidora de sant Francesc d’Assis i del beat José Tous, destaca en ella, la veritable alegria que brolla de l’entrega generosa i agraïda al Senyor. És l’alegria de poder viure en la pau i el goig de Déu. Segons explica alguna de les seves alumnes, “inspirava confiança”, atreia amb les seves iniciatives, la seva pedagogia innovadora en aquell moment,  i per la seva senzillesa i bondat. Buscava que cada alumna fos la protagonista de la seva pròpia formació. La seva vida i també la seva mort són testimoni del valor de l’amor i del perdó, i de la convicció que Déu és l’únic absolut a la vida, idea que amb freqüència inculcava a les seves alumnes i que visqué fidelment fins a donar la seva vida.

Religiosa de la Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor

GERMANA PATROCINI (MARIA) VILANOVA

Nascuda a Sant Feliu de Codines (Barcelona) el 13 d’abril de 1877. Dos dies més tard fou batejada a la Parròquia de Sant Feliu i als tres anys rebé el Sagrament de la Confirmació. Ingressà a l’Institut de Caputxines de la Mare del Diví Pastor al 1908, professà a la Casa Noviciat de Sarrià al 1909. Formava part de la Comunitat-Col·legi de Sarrià en iniciar-se la persecució.

Com totes les altres Germanes fou obligada a sortir de la Casa el 19 de juliol de 1936 i es refugià en una casa veïna, la dels Srs. Aumedes. Fou testimoni de l’assalt i l’incendi del Col·legi de Sarrià.

No podent continuar en aquesta casa, cercà refugi a casa del seu germà a Sants, però als pocs dies, tement comprometre’ls, amb molta delicadesa  deixà una nota de comiat i abandonà la casa. Oferí els seus serveis a l’Hospital Clínic, on van reconéixer que era religiosa i no la van admetre. La Germana Dolors Massó explica: “La Germana Patrocinio pressentí que moriria i em demanà que li cosís un crucifix a la roba interior, doncs preveia el que li esdevindria en el camí. Vaig saber després que el dia 31 de juliol el seu cadàver fou introduït a l’Hospital Clínic”.

Aquesta Germana portava una vida oculta i senzilla, de Germana Caputxina, tan simple, que no reflecteix sinó la humil fidelitat en les coses ordinàries, en la trobada amb les Germanes, amb els nens i joves, per transmetre’ls que Déu els estima. Una vida modesta i humil, fent amb senzillesa, alegria i perfecció la missió encomanada per l’Institut. Germana convençuda i que estimava la seva vocació, que havia sentit a l’edat de 14 anys i veié complerta als 31, per haver d’ocupar-se de la seva família.

Religiosa de la Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor

MARE CARLOTA DE LA VISITACIÓ (BAUDELIA) DUQUE BELLOSO

Va néixer a Nava del Rei (Valladolid) el 20 de maig de 1872. Tres dies després rebé el Sagrament del Baptisme i, amb cinc mesos de vida, el de la Confirmació. Als 7 anys d’edat quedà òrfena de pare. Era la gran de sis germans. La Beata Carmen del Nen Jesús, fundadora de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors, va orbir una casa en aquella ciutat. Baudelia, captivada per l’esperit i la forma de vida de les religioses, sol·licità l’entrada al Noviciat d’Antequera (Málaga) als 15 anys. Amb el nom de Carlota de la Visitació, va emetre els primers vots al febrer de 1889 i, al 1893, els vots perpetus. Als 21 anys, obtingué el títol de Mestra a l’Escola Normal de Sevilla. Conduïda per l’amor a Déu i a la Congregació, i pel servei competent als germans, va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat a la Congregació: va ser Secretària fidel de la Fundadora, Secretària i Consellera General, Superiora de Comunitats i Directora de Col·legis. En els últims anys de la seva vida va patir algunes incomprensions, en les quals  demostrà la seva fidelitat al carisma.

La persecució religiosa la  trobà a Vilanova de Bellpuig (Lleida). Quan la Comunitat de la Casa-Col·legi va ser expulsada, fou acollida en diversos domicilis. Refugiada en un domicili de Barcelona, els porters la van delatar com a religiosa. La FAI  la detingué. En coherència amb tota la seva vida, la lliurà per amor a Déu a Barcelona l’11 (14) de novembre de 1936.
Cal destacar el seu esperit d’oració i pietat, la seva bondat, amabilitat i fermesa de caràcter. Sobresortí en fidelitat, lliurament i servei a la Fundadora i a la Congregació. Poc abans de morir escrigué una Vida de la Beata Mare Carmen, en la qual podem trobar reflectides les seves pròpies virtuts i la seva vivència de l’esperit de la Congregació.

Religiosa de la Congregació de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors